01 maig BLOGME TENDAL DLIV: El dret a estenir
Estenir. Airejar. Estenir i airejar, airejar i estenir.
Em sembla inhumana (que no està en la mesura de l’ésser humà, no és atroç, no és cruel, és no-humana) l’arquitectura que menysprea la necessitat de l’ésser humà de estenir la seva roba recentment rentada.
Sense més alternativa que una màquina assecadora.
Deixant sense ús espais comuns que podrien ser estenedors
L’estenedor de celobert és conversa, i l’estenedor comú (com aquell d’estaques i entenimentades, com el que hi ha en la Afurada de Porto) és trobada… i el que sorgeixi.
Ah! ?Una giornatta particolare? que bellesa de pel·lícula!
I aquí estan aquestes robes, com els gossos de pis, demanant que les treguin al carrer.
No Comments