20 febr. BLOGME TENDAL DXLIV: Pelegrí
A la vista extasiada de la catedral, a la fi, les robes es prostren davant de les torres, després d’un llarg camí purgant els pecats dels cossos que les van vestir.
On va quedar qui les vestís, no interessa. Aquestes robes van fer el camí sense cos portant, només elles. La funda i el sac de dormir.
La roba sap molt de la humanitat. La roba sap que la roba s’embruta, i es renta, i es torna a embrutar i es torna a rentar i…
… i no hi ha penitència, qui va inventar això? Hi ha vida que es viu.
I, a vegades, la roba es gasta; a vegades, la roba trenca.
Però, sempre, lava més el sabó que qualsevol confessió.
lava més el sabó que qualsevol confessió.
No Comments