02 abr. BLOGME TENDAL CCLXXI: Robes al carrer
Estenir al carrer és una bellesa. La bellesa de compartir. És una felicitat, una alegria.
Estenir al carrer és una salutació a veïns i caminants; una invitació a la conversació, compartir de forma inconscient que estàs i com estàs. Només per qui vulgui escoltar. No per a qualsevol.
La roba, així posada, és l’enllumenat del camí que porta a la festa, és la festa, la porta de la fira d’abril, les llums de nadal.
Amb motiu d’un cim de la UE, Berlusconi va demanar a les napolitanes que no estenessin la roba al carrer.
Les napolitanes, submisses com elles soles, aquest dia, van estenir tota la roba interior que tenien per casa. De dona, home, nena, nen, vella, vell.
La metàfora és evident.
Si els pispas de la UE sabessin rentar roba…
La roba estendida està limpa. És la mirada la que pot estar bruta.
No Comments