A assecar. I posades a esperar que millor que esperar tranquil·lament assegudes, cadascuna en la seva cadira, en tranquil·la i relaxada conversació, al sol. Sense pressa. Quanta enveja no té la mestressa d'aquestes les seves robes. Quant no li vindria de gust a ella sumar-se amb...
... de robes ombres, cordes i aire. Sort que les pinces, sostenen amb pols ferm les robes, ombres cordes i aire. Sort per a nosaltres. Doncs que seria de nosaltres sense l'abric de les robes, els suggeriments de les ombres, l'onejar de les cordes i el córrer...
La camisa, tan formal ella, en el seu penjador, i discreta, darrere de la finestra o de la cortina. La dessuadora, tan informal ella, asseguda de la vora, amb les mans per dins no vagi a caure's. La camisa, desapassionada, retreu tanta informalitat: No queda bé...
Està l'aire a l’estenedor a assecar. A cobert. Que fa l'aire on no hi ha aire? No sempre li ve de gust a l'aire estar a l'aire. També li agrada el recer. No li ve de gust estar sempre a la mercè del vent! Aquest aire...