04 ag. BLOGMETENDAL DCLXXII: Biomarcador
En el temps en el qual els animals parlaven, com van parlar sempre, però en el qual la majoria de la humanitat ja no els entenia; en aquest temps dic, es va estendre, en la part més presumida de la humanitat, un aparell que tapava la boca. “Tapaboques” ho va anomat aquesta mateixa humanitat presumida la qual, para rematar la feina, va exaltar com a mesura d’higiene sanitària el “distanciament social”.
Així va convertir en objecte material un concepte que ja estava inoculat als seus caps: l’aïllament. Clar que aquesta petita i presumida part de la humanitat va cridar a sempre a aquest aïllament “dret a la individualitat”. Per això no va ser cap trauma que aquest grup de presumits (al qual pertanyo) usés aquest “Tapaboques” sense problema.
Una mínima part d’aquests vanitosos va preferir cridar a aquest objecte: “tapapetóns” o “matapetóns”. Des de la meva torre de vanitat particular, prefereixo aquests dos. I em moro per besar, amb llengua, a qualsevol que m’ajudi a despullar l’eufemisme “drets individuals”, “individualisme”…Ui! “Indivi-DUAL-ismo”… uhmm!
Aleshores sí, mira. De dual cap amunt: trio, quintet, grup, a centenars…!
No Comments