BLOGME TENDAL DXIII: Que sigui feliç, senyora.

22 ag. BLOGME TENDAL DXIII: Que sigui feliç, senyora.

No em costa res imaginar-la asseguda, així lleugera de roba per la calor asfixiant; amb els dits de les mans entrellaçats, sense tele, sense ràdio; en un silenci rebentat pel baluern dels seus pensaments, mentre els seus ulls, dirigits a la finestra darrere de la que està l’estenedor, miren un univers personal, intransferible. I aguaiten restes d’il·lusions, petjades d’ànsia de felicitat.

S’aixeca de la taula i lava la roba, a mà, i el drap. I renova la il·lusió i l’ànsia de felicitat.

Que sigui feliç, senyora.

Un petó