No em costa res imaginar-la asseguda, així lleugera de roba per la calor asfixiant; amb els dits de les mans entrellaçats, sense tele, sense ràdio; en un silenci rebentat pel baluern dels seus pensaments, mentre els seus ulls, dirigits a la finestra darrere de...
Són el lumpen del textil domèstic. Els arrossegats, imprescindibles i marginats.
I és necessari marginar-los, per salut, per higiene i per comoditat.
Quant se'ls deu i el mal que se'ls tracta!
La tragèdia és que no pot ser d'una altra manera...
Per a mi que és de dona, madura ja, i sola.
La qual és, potser, una benedicció, així pot vestir aquesta roba de colors suaus, pacífics, assossegats.
Hi ha saber de la tempesta per a gaudir de la calma...