Quan era petit usàvem la roba vella per disfressar-nos. Aquí la roba vella és pel que és, per als treballs durs i soferts, on es deixa la suavitat de les mans, la flexibilitat de l'esquena i l'última petjada de la roba com a cosa...
Al costat de la porta, apuntes i esteneixes i saludes a qui passa, i parles i, el que no expliques tu, ja ho diu el teu estenedor. (Qui, per cert, diu que vas apurada perquè per agafar una peça que necessitaves vas tirar els mitjons...
El bombo tibant, la roba a estenir. El bombo crida per la primavera i els dies llargs. Que rebenti la terra d'abundància! La roba neta flama per la gent que campa pel carrer. Que rebenti la vila de veïns bons! El carnestoltes li demana a la terra...
L'home es disfressa de carnestoltes, la barana es disfressa d'estenedor i el cel es disfressa de cotó. Visqui el carnestoltes!!!...
Aquí va els pantalons! Aquí va la jaqueta del xandall! Es veu que es tenen per ells mateixos, el seu pes fa que no caiguin de la barana a baix. Aquí van els calçotets...