09 juny BLOGME TENDAL DCLXIV: Carrer mut
En aquest carrer les cases van parlar.
Ja només queda una casa.
Les cases noves són com la societat nova: més tancada, callada. Rumia per a dins, no se sap que pensa la casa, com és.
Només queda una casa. De les d’abans. Acostumada com està a parlar, ella parla per a qui no sap si escolta. Sap que no parla. Mira cases i no entén perquè no parlen.
“I després, no viuen?”
Quan vaig passar al seu costat, no sé si em parlava a mi o si es queixava per a dins, però deia:
“Ja no hi ha amb qui parlar!”
No Comments