tendal Tag

BLOGME TENDAL CDXXI: Estenedor de mar

El vent del mar seca, aireja i aromatitza. Porta dosificador inclòs, la qual cosa fa que no sigui excessiu sinó suggeridor, en aquesta dosi que obre els teus apetits tots i dóna voluntat de satisfer-los tots. Tendint la roba així no precises perfum, i menys del...

BLOGME TENDAL CDXX: Esperant esperançat

Una casa no són pedres així com un estenedor no són robes: Aquest estenedor és l'esperança. La casa està en obres. No està per a viure i encara li falta, però ja té l'estenedor. Cobert i airejat, abrigat de la pluja a l'abast del vent. Qui...

BLOGME TENDAL CDXIX: Estendal de cobles

Els draps també tenen amors Manuel, Manueliño, a túa chaqueta ben cheira, cheira a rosa, cheira a flor, cheira a flor da laranxeira Non hai flor, non hai flor, Maruxiña, non hai flor como a túa e a miña; non hai flor, non hai flor, Maruxeira, non hai flor como a da...

BLOGME TENDAL CDXVIII: Que miren?

La casa acabada del fons, amb enveja d'habitar en un encofrat? La naturalesa del fons, amb branques i fulles, amb voluntat de ser arbre amb branques de corda i fulles de colors?...

BLOGME TENDAL CDXVII: En el fogar

La pedra guarda el record del foc antic. Les pedres totes guarden el record de la calor dels temps freds. La roba a assecar és un tribut de la memòria de les mans que es van escalfar en aquella calor en venir del fred. Quan es tornen...