La pedra guarda el record del foc antic. Les pedres totes guarden el record de la calor dels temps freds. La roba a assecar és un tribut de la memòria de les mans que es van escalfar en aquella calor en venir del fred. Quan es tornen...
Es va despullar i va marxar. Va deixar la casa arreglada i la roba rentada i va marxar. No deixa enrere misèria cap. Perquè? Sap que la vida és tacar-se i netejar-se i tornar a tacar-se i saber netejar-se. Una vegada i una altra vegada. va marxar...
Miren, només miren. No se sap si esperen. Ni se sap que cosa miren. Però miren amb ullada cega. A l'aguait. Mentre airegen per l'escletxa de la finestra aguaiten i inquieten. Si atur, desafien; si miro, repten; si m’apresso ...
En primer pla, la roba rentada a assecar Al fons...
Abandonades a la seva sort. Pinces, mitjons, ...