Els draps també tenen amors Manuel, Manueliño, a túa chaqueta ben cheira, cheira a rosa, cheira a flor, cheira a flor da laranxeira Non hai flor, non hai flor, Maruxiña, non hai flor como a túa e a miña; non hai flor, non hai flor, Maruxeira, non hai flor como a da...
La casa acabada del fons, amb enveja d'habitar en un encofrat? La naturalesa del fons, amb branques i fulles, amb voluntat de ser arbre amb branques de corda i fulles de colors?...
La pedra guarda el record del foc antic. Les pedres totes guarden el record de la calor dels temps freds. La roba a assecar és un tribut de la memòria de les mans que es van escalfar en aquella calor en venir del fred. Quan es tornen...
Es va despullar i va marxar. Va deixar la casa arreglada i la roba rentada i va marxar. No deixa enrere misèria cap. Perquè? Sap que la vida és tacar-se i netejar-se i tornar a tacar-se i saber netejar-se. Una vegada i una altra vegada. va marxar...
Miren, només miren. No se sap si esperen. Ni se sap que cosa miren. Però miren amb ullada cega. A l'aguait. Mentre airegen per l'escletxa de la finestra aguaiten i inquieten. Si atur, desafien; si miro, repten; si m’apresso ...