BLOGMETENDAL DCCLXXVIII: Núvia
Té un aire a vestit de núvia. De cua llarga. I darrere, els joves del convit, imaginant que podrien trepitjar-lo. Per jugar, res més!...
Té un aire a vestit de núvia. De cua llarga. I darrere, els joves del convit, imaginant que podrien trepitjar-lo. Per jugar, res més!...
Ja no es llauren els camps, no es treballen les hortes, no es pengen les robes. Queden les restes de quan parlàvem amb l'entorn. Només creix el silenci. I l'abandó, el nostre, de nosaltres, d'abandonar-nos, aïllar-nos. Com si poguéssim viure sols...
El vestit i el vent. Que bona parella de ball. Encara que no ho sembli, sempre ballen agarrat...
Tot es reutilitza. Rentar és una sort de reencarnació i revitalització. Una bossa de congelació serveix per a les cebes, una bossa d'anar a comprar serveix per a les pinces, una peça de vestir serveix per al mateix però serveix i serveix i serveix. Renovada per...